Els dies 17 i 18 de setembre del 2011 es va celebrar a Cambrils el XVIIè campionat de Catalunya de rem, modalitat llagut català. Jo hi vaig participar per part del Club Nàutic Flix amb la tripulació masculina de la categoria infantils. El dissabte a un quart de tres de la tarda ja érem a Cambrils per disputar la regata de les semifinals a les quatre i mitja. A la mànega ens va tocar contra el Cambrils i els Pescadors de Lloret, amb els que tenim certa rivalitat. A la mànega vam quedar segons i vam haver d’esperar-nos a la repesca per la final a les set i mitja de la tarda.
L’altra tripulació infantil del Flix, la femenina, a la seva mànega també van quedar segones, amb una mica de mala sort, contra el Club de rem Santa Cristina, per tant, ens les vam trobar a la repesca. A les set i mitja ens va tocar remar a la repesca contra les noies del nostre club i les noies del Cambrils. Vam quedar primers, les noies segones i les del Cambrils terceres. Això volia dir que a la final de l’endemà seriem les dos tripulacions del Flix, els Pescadors de Lloret i els del rem Santa Cristina.
Alguns vam tornar cap a Flix, altres es van quedar a dormir allà a Cambrils, amb les ganes de fer història l’endemà.
El diumenge a les nou jo era a la platja, mirant regates al costat del llagut del meu club, esperant la final, que era a les onze i mitja. Vam anar a esmorzar alguns de la tripulació a un bar que estava a primera línia de platja on feien uns croissants i unes rosquilles molt bones! A les onze vam començar a escalfar, molt nerviosos, corrent per la platja i estirant.
Aviat vam embarcar i ens vam començar a encarar cap a la boia. Ens havia tocat el carrer 1, el de més cap al fons del mar, pel que estàvem una mica enfadats, perquè notaríem més l’onatge. Quan les quatre embarcacions estàvem alineades a les nostres respectives boies per sortir, van baixar la bandera i vam començar a remar amb totes les nostres forces. Anàvem primers (o era la sensació que jo tenia), perquè veia als pescadors de més cap endarrere. Però a la ciavoga, ens van passar, ja fins al final de la cursa, per molt que vam remar amb totes les nostres forces.
Bé, quedar segons està més que bé, però vam marxar cap a Flix a dinar amb un gust agredolç a la boca, perquè els pescadors ens havien guanyat. A les sis de la tarda, vam anar a l’edifici del nàutic a netejar la barca per deixar-la, com a final de temporada, i ens van fer el passadís dels campions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada