dimarts, 20 de desembre del 2011

Unes festes creatives!!!


Què us sembla que és aquest objecte?
Una trompeta o una pistola? O una arma sonora? O una al·legoria a la guerra? O una invitació a canviar el so de les armes per un altre tipus de música? O una joguina més? O... una obra d'art?
Aquestes són sols algunes imatges de l'extensa col·lecció de joguines impossibles del mallorquí Miquel Àngel Juan que us invito a mirar.
  

Activitat (es pot fer en parella però cal presentar-ne dues):
  1. Mireu-vos amb atenció cadascuna de les creacions de Miquel Àngel i agafeu idees per a les vostres
  2. Heu de cercar joguines -trencades o no- i transformar-les en altres joguines o objectes que cridin l'atenció i que facin referència a una frase feta en català.
  3. A cada joguina creada heu de posar-li el nom d'una frase feta o d'un modisme català, i una breu explicació del què heu volgut representar.
L'objectiu final serà fer la nostra pròpia exposició, per tant, valorarem:
  • la creativitat i l'enginy
  • el disseny i la bona presència de cada joguina
  • la possibilitat que tinguin moviment
  • la possibilitat que tinguin música
  • l'explicació que vosaltres doneu a la nova joguina


CONSIDERACIONS:

  1. Aquest treball comptarà un 20% de la nota del 2n trimestre. S'ha de presentar en un document word, seguint les pautes de qualsevol treball que demanem al centre.
  2. Data de presentació: dilluns 16 de gener.
  3. Les joguines/obres d'art que feu no han de ser excessivament grans, és aconsellable que no tinguin més de 15 cm. En cap cas seran més grans que no puguin cabre en una caixa de sabates convencional.
  4. Us poden ajudar a trobar bones idees les adreces del fotògraf Chema Madoz, i els magnífics poemes visuals de Joan Brossa
Us proposo un llistat de frases fetes i modismes populars de la llengua catalana que podeu emprar, però en podeu pensar d'altres:
Bufar i fer ampolles, jugar per les bandes, donar peixet, donar joc, joc net, joc brut, joc de paraules, jocs de mans, jugar amb foc, jugar amb dos puntes, jugar pels extrems, fora de joc, jugar per jugar, joc de llums, jugar amb avantatge, jugar una mala passada, fer mans i mànigues, tants caps tants barrets, les cames li fan figa, cames ajudeu-me, tenir el peu al coll, jugant jugant els rucs es mosseguen, estar tocat del bolet, m’ha trencat la guitarra, la mare dels ous!, caure la cara de vergonya!, costar un ull de la cara!, anar amb peus de plom, ser un gallina, nadar i guardar la roba, no té ni cap ni peus, posar-se la pell de gallina, estar de mala llet, parar l’orella, ser un panxa contenta, està tocat de l’ala, tocar el dos, fer figa, carregar-se el mort, tenir la cara com un mapa, estirar les cames, tenir un os a l’esquena, tenir el cap ple de pardals, tenir el cap com un timbal, carregar-se les cames al coll, mirar de cap a peus, ser el braç dret d’algú, no tenir un pèl de tonto, néixer amb la flor al cul, girar l’esquena, lligar els gossos amb llonganisses, plantar cara, anar de vint-i-un botó...

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Coneix com jugava Artur Bladé i Desumvila


Els nois i les noies que no feu la sortida al Montsant en comptes de fer el dossier de natura i educació física corresponent a l'excursió fareu les activitats que tot seguit us indico del dossier Bladé a l'escola.
A partir de la pàgina 38 i fins a la 46 trobem informació sobre els jocs tradicionals que practicava Artur Bladé, a Benissanet, durant el primer quart de segle passat.
Imprimeix les pàgines següents o bé escriu i dóna resposta a les preguntes:
  • Els jocs quan l'Artur anava a estudi:
    • p. 38 exercicis 1, 2 i 3
    • p. 39 exercicis 4 i 5
    • p. 40 exercicies 1, 2 i 3
    • p. 41 exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7
    • p. 42 exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6
    • p. 44 exercicis 1 i 2
Aquests exercicis els hauràs de presentar en un dossier seguint les pautes que apareixen en les pestanyes d'aquest bloc. La data límit per a presentar aquest dossier és el dimecres 2 de novembre.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

Acampada a Montsant!


El proper dijous 20 i divendres 21 d'octubre farem una acampada al càmping d’Ulldemolins i una travessa per la Vall del riu Montsant. Tot seguit us adjunto un seguit d'informacions a tenir en compte:

Recorregut
  • Podreu trobar informació de l'itinerari a la pestanya superior d'aquest bloc (Montsant)     
  • El recorregut és variable, amb baixades a voltes pronunciades i altres de pujada. No és perillós, tanmateix cal anar en compte a relliscar amb els còdols (pedres arrodonides)
Prevenció i seguretat
  • Porteu suficient aigua.

  • Penseu que a la tardor refresca a la nit. Endueu-vos sac de dormir i, si voleu, alguna manta –l’autocar ens deixa al càmping i no l’haureu de trafegar-.

  • Al càmping cal mantenir una conducta respectuosa amb els altres campistes i evitar fer soroll més enllà de mitja nit. Penseu que l’endemà hem de seguir l’itinerari.

 Respecta la natura!
  • No embruteu l'entorn. Tots els papers i envasos que utilitzeu guardeu-los a la motxilla i deixeu-los als recipients de reciclatge que els pertoqui.

Activitats prèvies
  • Llegiu la informació que apareix a la pestanya d’aquest bloc (Montsant). Així sabreu el recorregut a realitzar, gaudireu i aprendreu més de la sortida.
  • En aquesta pestanya també hi trobareu el mapa de la zona per on transcorre l'itinerari així com altres imatges
  • Facilitarem un dossier d’activitats per grups –màxim 4 alumnes-. Aquest és per a fer servir al llarg de la sortida.

Activitats posteriors

·     Posteriorment cada alumne, individualment, haurà de presentar el seu dossier –hi ha preguntes que tothom ha de contestar de manera diferent-. Podreu despenjar-vos el dossier, en format PDF. En grups de màxim 4 membres heu de presentar un power point amb un mínim de 10 pantalles i un màxim de 20 on s’expliqui la sortida. També hi ha l’opció de fer un petit vídeo de màxim 5 minuts. La data límit per a presentar el dossier i el power point és el dimarts 1 de novembre. 

 
 

dijous, 29 de setembre del 2011

Campionat de Catalunya de llagut català

Els dies 17 i 18 de setembre del 2011 es va celebrar a Cambrils el XVIIè campionat de Catalunya de rem, modalitat llagut català. Jo hi vaig participar per part del Club Nàutic Flix amb la tripulació masculina de la categoria infantils. El dissabte a un quart de tres de la tarda ja érem a Cambrils per disputar la regata de les semifinals a les quatre i mitja. A la mànega ens va tocar contra el Cambrils i els Pescadors de Lloret, amb els que tenim certa rivalitat. A la mànega vam quedar segons i vam haver d’esperar-nos a la repesca per la final a les set i mitja de la tarda.
L’altra tripulació infantil del Flix, la femenina, a la seva mànega també van quedar segones, amb una mica de mala sort, contra el Club de rem Santa Cristina, per tant, ens les vam trobar a la repesca. A les set i mitja ens va tocar remar a la repesca contra les noies del nostre club i les noies del Cambrils. Vam quedar primers, les noies segones i les del Cambrils terceres. Això volia dir que a la final de l’endemà seriem les dos tripulacions del Flix, els Pescadors de Lloret i els del rem Santa Cristina.
Alguns vam tornar cap a Flix, altres es van quedar a dormir allà a Cambrils, amb les ganes de fer història l’endemà.
El diumenge a les nou jo era a la platja, mirant regates al costat del llagut del meu club, esperant la final, que era a les onze i mitja. Vam anar a esmorzar alguns de la tripulació a un bar que estava a primera línia de platja on feien uns croissants i unes rosquilles molt bones! A les onze vam començar a escalfar, molt nerviosos, corrent per la platja i estirant.
Aviat vam embarcar i ens vam començar a encarar cap a la boia. Ens havia tocat el carrer 1, el de més cap al fons del mar, pel que estàvem una mica enfadats, perquè notaríem més l’onatge. Quan les quatre embarcacions estàvem alineades a les nostres respectives boies per sortir, van baixar la bandera i vam començar a remar amb totes les nostres forces. Anàvem primers (o era la sensació que jo tenia), perquè veia als pescadors de més cap endarrere. Però a la ciavoga, ens van passar, ja fins al final de la cursa, per molt que vam remar amb totes les nostres forces.
Bé, quedar segons està més que bé, però vam marxar cap a Flix a dinar amb un gust agredolç a la boca, perquè els pescadors ens havien guanyat. A les sis de la tarda, vam anar a l’edifici del nàutic a netejar la barca per deixar-la, com a final de temporada, i ens van fer el passadís dels campions!
Marc López Lazcano
Fotografies: Elena Abelló

dimecres, 1 de juny del 2011

Fotografies per a il·lustrar el vostre dossier

A continuació teniu un seguit de fotografies que us poden servir per a il·lustrar el vostre dossier.











dijous, 14 d’abril del 2011

CRÈDIT DE SINTESI A EMPÚRIES

Benvolguts nois i noies de 2n d'ESO,
no puc penjar els documents en PDF per això els he enviat a alguns dels vostres companys/es dels quals en tenia el mail. Si us plau, demaneu-los a Enric Cervelló, Mariona Cubells, Laia Solé, Irenen Sabaté... a través de facebook o mails us els faran arribar, o si voleu envieu-me un mail a la meva adreça i us els adjuntaré.
D'altra banda us informo que clicant damunt la imatge podreu accedir directament al bloc que compartim amb el Camp d'aprenentatge d'Empúries i podreu veure fotografies de l'estada, vídeos i més coses.

dissabte, 26 de febrer del 2011

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (10)

Museu del Louvre (150 aC)

Per a preparar l’estada al Camp d’aprenentatge d’Empúries des de l’àrea d’educació física de l'institut de Flix ens endinsarem a conèixer quins eren els jocs i les diversions dels nens i nenes a l’època romana, així com dels adults.
En aquest bloc trobaràs 9 entrades més que porten el nom de Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries?. Cal que llegeixis bé el text que acompanya les preguntes i vagis fent el teu dossier de jocs dels romans –pots fer el treball en parella-. Si t’interessa més el tema trobaràs un llistat bibliogràfic al final de la darrera entrada.
Si vols treballar des del bloc del Camp d'aprenentatge d'Empúries clica http://iflix-cdae.blogspot.com/

diumenge, 20 de febrer del 2011

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (9)

Museu del Louvre (150 aC)

ELS JOCS DELS ADULTS. JOCS DE TAULELL 
El joc d’Ur és el joc de taula més antic que coneixem i pren el nom de la ciutat mesopotàmica on es va trobar. No es coneix exactament el seu funcionament però tot fa pensar que es tracta d’una mena de joc de persecució o recorregut.
El senet és el següent joc més antic i té els seus orígens a l’Egipte dels faraons. D’aquest se n’han trobat moltes representacions a l’interior de les cambres funeràries així com nombrosos taulells i fitxes. Sembla ser que també es tractava d’un joc de persecució.
Ara fa 2.000 anys els romans també practicaven diversos jocs de taula dels quals en tenim notícia a través dels textos dels autors clàssics així com per les restes arqueològiques descobertes i, en particular, pels nombrosos taulells de jocs gravats en lloses i marbres que trobem escampats arreu de les regions on va arribar l’imperi romà.
A Mulva (Sevilla) es va localitzar una mena de llosa on hi ha gravat, per un costat, un tres en ratlla. Aquest dos tipus de taulells de joc els trobem gravats, en gran quantitat, en diferents espais, edificacions i serveis de la majoria de grans jaciments arqueològics. Un lloc molt usual on se’n poden veure és als fòrums, als esglaons que donen accés als temples, als seients dels teatres i amfiteatres... o alquerc i per l’altre un molí de nou

Duplum molendinum (molí de nou i 3 en ratlla o alquerc).
Jaciment de Mulva. Peça exposada al museu de Sevilla

Tots coneixem el joc del tres en ratlla. Els romans hi jugaven en taulells quadrats però també circulars, com els que veiem a les imatges. 

Tres en ratlla circular a Efesso

Tres en ratlla circular a Efesso

1.- Quan vagis a Empúries intenta esbrinar si s'han trobat jocs de tauler d'aquest tipus.

2.- Consulta aquest enllaç i dissenya el teu molí de nou o l'alquerc -o ambdós-.

3.- A la plaça del fòrum, a Empúries, intenta imaginar l'ambient que hi hauria i amb un company, i utilitzant materaisl de l'entorn improviseu un taulell de tres en ratlla, alquerc o molí de nou. Feu una fotografia on s'aprecïi que esteu al fòrum i adjunteu-la al treball.



Bibliografia
Per a saber-ne més sobre els jocs a l'època dels romans podeu consultar:
  • COMAS , Oriol, El món en jocs. RBA Libros, S.A. 2005.
  • DE SIENA, Stefano. Il gioco e i giocattoli nel mondo classico. Aspeti ludici della sfera privata. Mucchi Editore. Modena, 2009.
  • FITTÀ, Marco. Giochi e giocattoli nell'antichità. Leonardo Arte s.r.l. Milano. Elemond Editori Associati. Venezia 1997.
  • GRAVIER, Delphine. Jeux de plateau. 50 jeux du monde entier. Etitions Mango. 2004.
  • GRUNFELD, Frederic. Juegos de todo el mundo. UNICEF. Editorial Edilan, Madrid. (1978)
  • MANSON, Michel. Jouets de toujours de l’Antiquité à la Révolution. Librairie Arthème Fayard, 2001.
  • PRINA RICOTTI, Eugenia Salza. Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi. Edizioni Quasar di Severino Tognon s.r.l. Roma 1995.
  • AAVV Da Roma per gioco. Giochi e giocattoli nell'antica Roma. Museo di antichità collezioni archeologiche. Electa, Milano 2000.
  • AAVV. Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco, Edita Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Tarragona, maig 2005.

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries ? (8)

 Museu del Louvre (150 aC)


Molts dels jocs romans d’adults estaven relacionats amb l’aposta i tenien lloc a les tavernes. En aquests locals es jugava als daus, a caput ut navis (cara o barco), a la morra...

1.-  En què consistia el joc de caput ut navis? Perquè rebia aquest nom?

Museu del joguet, Figueres

Museu del Bardo, Tuníssia (s. II dC)

2.- Sabies que la morra és un joc ja practicat a l'època romana que encara avui es juga en diferents poblacions del Montsià? Entra en aquest enllaç i aprendràs a jugar a la morra. Explica les normes d'aquest joc.

JOCS PER ADULTS. JOCS DE TAULA I TAVERNA

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (7)

 Museu del Louvre (150 aC)

JOCS PER ADULTS. L'AMFITEATRE
Fora del recinte de la ciutat romana d’Empúries es va construir, a finals del s. I dC, un amfiteatre que tindria una capacitat per a uns 3.000 espectadors. Actualment de l’amfiteatre sols es visualitza la forma ja que es va construir amb materials de baixa qualitat i les grades, de fusta, han desaparegut.
Els amfiteatres eren edificis ovalats on s'oferien espectacles violents. En general hi podríem distingir:
  • la pista o arena on es feien els espectacles i estava cobert de sorra
  • el soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena
  • la graderia o cavea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges



1.- Entra a aquest enllaç i després de llegir el text que fa referència als amfiteatres, contesta:
  • Quin és l'origen dels gladiadors?
  • Perquè es feien aquestes lluites?
  • Quan s'inicien les lluites de gladiadors a Roma?
  • Quants tipus de gladiadors hi havia? Digues el nom i explica l'armament i proteccions que portaven dos d'ells.
  • Què s'hi feia dins d'un amfiteatre? Quin tipus d'enfrontaments i exhibicions s'hi realitzaven?
  • Quins animals hi prenien part?
  • Hi participaven també els emperadors en les lluites?
  • A banda del d'Empúries, quins altres amfiteatres coneixes de la península?
2.- Quan vagis a Empúries fes una fotografia a l'amfiteatre i adjunta-la a aquest treball.

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (6)

 Museu del Louvre (150 aC)

Els romans coneixien la pilota i en feien de diverses maneres (inflant bufetes d’animals, de cuir, de roba i omplint-les amb plomes...).

1.- A què et sembla que juguen aquests personatges? Descriu el joc.

 Museu Nazionale Romano, Roma (s. II dC)

2.- Busca informació sobre el joc anomenat haspastum. A quin joc actual s'assembla? Adjunta alguna fotografia o dibuix representatiu del joc.

3.- El joc que es representa en aquest fresc de Pompeia nosaltres el coneixem com El pastor i l'ovella, o Tronxo maronxo. Sabries explicar-lo?

Museu Arqueològic Nacional, Nàpols (I s. dC) 

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (5)

 Museu del Louvre (150 aC)

Era temps de còdols, de pinyols de préssecs i d'albercocs, de fesols secs i nous...
Els nens i les nenes d'Empúries segur que jugaven com els seus contemporanis de Roma, amb molts jocs on utilitzaven com a moneda d'aposta les nous. Aquest fruit era utilitzat per a dur a terme molt jocs, tant és així que en molts relleus i gravats, en particular de sarcòfags de nens, hi trobem relleus on es representen aquests jocs.

1.- Esbrina a quins jocs juguen els personatges que apareixen en aquests relleus.

  Museu Nacional Romà

Museu Vaticà (III dC)del Louvre (150 aC)

 Museu del Louvre (150 aC)

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (4)

 Museu del Louvre (150 aC)

1.- Saps en què consisteix el joc romà anomenat muinda? Clica damunt aquest enllaç i trobaràs la solució.
  • Digues el nom amb el qual tu el coneixes
  • Cerca la imatge del quadre de Goya que el representa i adjunta-la al treball
  • Coneixes cap cançó o cantarella relacionada amb aquest joc? Escriu-la.
2.- A què juguen els personatges que apareixen en aquest relleu?
Museu Nacional Romà (s. III dC)

  • Et sembla que els nens i les nenes d'Empúries podrien jugar amb aquest joc? Amb quins materials se'l podrien fer?
3.- I aquests representats en un fresc d'Herculano del s. I dC?

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (3)

Museu del Louvre (150 aC)

1.- Explica almenys dos jocs que facis amb els talus –tabes o pídols-.


 Museu Arqueològic Nacional de Napols (s. II-I aC)

2.- Explica almenys dos jocs o habilitats que facis amb el turbo –baldufa-.

Museu Arqueològic de Saintes