Fotografies per a il·lustrar el vostre dossier

A continuació teniu un seguit de fotografies que us poden servir per a il·lustrar el vostre dossier.

CRÈDIT DE SINTESI A EMPÚRIES

Benvolguts nois i noies de 2n d'ESO,

no puc penjar els documents en PDF per això els he enviat a alguns dels vostres companys/es dels quals en tenia el mail. Si us plau, demaneu-los a Enric Cervelló, Mariona Cubells, Laia Solé, Irenen Sabaté... a través de facebook o mails us els faran arribar, o si voleu envieu-me un mail a la meva adreça i us els adjuntaré.

D'altra banda us informo que clicant damunt la imatge podreu accedir directament al bloc que compartim amb el Camp d'aprenentatge d'Empúries i podreu veure fotografies de l'estada, vídeos i més coses.

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (10)

Museu del Louvre (150 aC)

Per a preparar l’estada al Camp d’aprenentatge d’Empúries des de l’àrea d’educació física de l'institut de Flix ens endinsarem a conèixer quins eren els jocs i les diversions dels nens i nenes a l’època romana, així com dels adults.

En aquest bloc trobaràs 9 entrades més que porten el nom de Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries?. Cal que llegeixis bé el text que acompanya les preguntes i vagis fent el teu dossier de jocs dels romans –pots fer el treball en parella-. Si t’interessa més el tema trobaràs un llistat bibliogràfic al final de la darrera entrada.

Si vols treballar des del bloc del Camp d'aprenentatge d'Empúries clica http://iflix-cdae.blogspot.com/

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (9)

Museu del Louvre (150 aC)

ELS JOCS DELS ADULTS. JOCS DE TAULELL 

El joc d’Ur és el joc de taula més antic que coneixem i pren el nom de la ciutat mesopotàmica on es va trobar. No es coneix exactament el seu funcionament però tot fa pensar que es tracta d’una mena de joc de persecució o recorregut.

El senet és el següent joc més antic i té els seus orígens a l’Egipte dels faraons. D’aquest se n’han trobat moltes representacions a l’interior de les cambres funeràries així com nombrosos taulells i fitxes. Sembla ser que també es tractava d’un joc de persecució.

Ara fa 2.000 anys els romans també practicaven diversos jocs de taula dels quals en tenim notícia a través dels textos dels autors clàssics així com per les restes arqueològiques descobertes i, en particular, pels nombrosos taulells de jocs gravats en lloses i marbres que trobem escampats arreu de les regions on va arribar l’imperi romà.

A Mulva (Sevilla) es va localitzar una mena de llosa on hi ha gravat, per un costat, un tres en ratlla. Aquest dos tipus de taulells de joc els trobem gravats, en gran quantitat, en diferents espais, edificacions i serveis de la majoria de grans jaciments arqueològics. Un lloc molt usual on se’n poden veure és als fòrums, als esglaons que donen accés als temples, als seients dels teatres i amfiteatres... o alquerc i per l’altre un molí de nou

Duplum molendinum (molí de nou i 3 en ratlla o alquerc).

Jaciment de Mulva. Peça exposada al museu de Sevilla

Tots coneixem el joc del tres en ratlla. Els romans hi jugaven en taulells quadrats però també circulars, com els que veiem a les imatges. 

Tres en ratlla circular a Efesso

Tres en ratlla circular a Efesso

1.- Quan vagis a Empúries intenta esbrinar si s'han trobat jocs de tauler d'aquest tipus.

2.- Consulta aquest enllaç i dissenya el teu molí de nou o l'alquerc -o ambdós-.

3.- A la plaça del fòrum, a Empúries, intenta imaginar l'ambient que hi hauria i amb un company, i utilitzant materaisl de l'entorn improviseu un taulell de tres en ratlla, alquerc o molí de nou. Feu una fotografia on s'aprecïi que esteu al fòrum i adjunteu-la al treball.

Bibliografia
Per a saber-ne més sobre els jocs a l'època dels romans podeu consultar:

• COMAS , Oriol, El món en jocs. RBA Libros, S.A. 2005.
• DE SIENA, Stefano. Il gioco e i giocattoli nel mondo classico. Aspeti ludici della sfera privata. Mucchi Editore. Modena, 2009.
• FITTÀ, Marco. Giochi e giocattoli nell'antichità. Leonardo Arte s.r.l. Milano. Elemond Editori Associati. Venezia 1997.
• GRAVIER, Delphine. Jeux de plateau. 50 jeux du monde entier. Etitions Mango. 2004.
• GRUNFELD, Frederic. Juegos de todo el mundo. UNICEF. Editorial Edilan, Madrid. (1978)
• MANSON, Michel. Jouets de toujours de l’Antiquité à la Révolution. Librairie Arthème Fayard, 2001.
• PRINA RICOTTI, Eugenia Salza. Giochi e giocattoli. Vita e costumi dei romani antichi. Edizioni Quasar di Severino Tognon s.r.l. Roma 1995.
• AAVV Da Roma per gioco. Giochi e giocattoli nell'antica Roma. Museo di antichità collezioni archeologiche. Electa, Milano 2000.
• AAVV. Juguem com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco, Edita Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona. Tarragona, maig 2005.

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries ? (8)

 Museu del Louvre (150 aC)

Molts dels jocs romans d’adults estaven relacionats amb l’aposta i tenien lloc a les tavernes. En aquests locals es jugava als daus, a caput ut navis (cara o barco), a la morra...

1.-  En què consistia el joc de caput ut navis? Perquè rebia aquest nom?

Museu del joguet, Figueres

Museu del Bardo, Tuníssia (s. II dC)

2.- Sabies que la morra és un joc ja practicat a l'època romana que encara avui es juga en diferents poblacions del Montsià? Entra en aquest enllaç i aprendràs a jugar a la morra. Explica les normes d'aquest joc.

JOCS PER ADULTS. JOCS DE TAULA I TAVERNA

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (7)

 Museu del Louvre (150 aC)

JOCS PER ADULTS. L'AMFITEATRE

Fora del recinte de la ciutat romana d’Empúries es va construir, a finals del s. I dC, un amfiteatre que tindria una capacitat per a uns 3.000 espectadors. Actualment de l’amfiteatre sols es visualitza la forma ja que es va construir amb materials de baixa qualitat i les grades, de fusta, han desaparegut.

Els amfiteatres eren edificis ovalats on s'oferien espectacles violents. En general hi podríem distingir:

• la pista o arena on es feien els espectacles i estava cobert de sorra
• el soterrani o fossae: sota l'arena, cobert per un empostissat de fusta, hi havia els magatzems per als decorats, els departaments pels lluitadors i les gàbies de les feres. Un sistema de rampes servia per pujar les feres a l'arena
• la graderia o cavea, construïda per un sistema de galeries amb volta que la sostenien i permetien accedir-hi per unes escales i uns accessos (uomitoria). Estava separada de l'arena per un mur d'uns quatre metres anomenat podium. Una o més tribunes estaven reservades als grans personatges

1.- Entra a aquest enllaç i després de llegir el text que fa referència als amfiteatres, contesta:

• Quin és l'origen dels gladiadors?
• Perquè es feien aquestes lluites?
• Quan s'inicien les lluites de gladiadors a Roma?
• Quants tipus de gladiadors hi havia? Digues el nom i explica l'armament i proteccions que portaven dos d'ells.
• Què s'hi feia dins d'un amfiteatre? Quin tipus d'enfrontaments i exhibicions s'hi realitzaven?
• Quins animals hi prenien part?
• Hi participaven també els emperadors en les lluites?
• A banda del d'Empúries, quins altres amfiteatres coneixes de la península?

2.- Quan vagis a Empúries fes una fotografia a l'amfiteatre i adjunta-la a aquest treball.

Fa 2.000 anys, a què jugaven a Empúries? (6)

 Museu del Louvre (150 aC)

Els romans coneixien la pilota i en feien de diverses maneres (inflant bufetes d’animals, de cuir, de roba i omplint-les amb plomes...).

1.- A què et sembla que juguen aquests personatges? Descriu el joc.

 Museu Nazionale Romano, Roma (s. II dC)

2.- Busca informació sobre el joc anomenat haspastum. A quin joc actual s'assembla? Adjunta alguna fotografia o dibuix representatiu del joc.

3.- El joc que es representa en aquest fresc de Pompeia nosaltres el coneixem com El pastor i l'ovella, o Tronxo maronxo. Sabries explicar-lo?

Museu Arqueològic Nacional, Nàpols (I s. dC)